Cercar en aquest blog

28 d’abr. 2011

Bunyols de vent

Holas!

aquesta setmana santa on la astènia primaveral ha poblat casa pròpia i aliena han plogut bunyols de vent... n'he fet 2 vegades una casa als papis i l'altre per celebrar el sant amb els/les companys/es de feina i he de dir que progreso adecuadamente!!!

La recepta amb ingredients bàsics és molt senzilla però necessita d'altes dosis de paciència, carinyo i força al braç per remenar. La idea de fer-los va venir del record d'aquell dia a casa la Laia on ens vam posar les botes... precisament ella com a bona mestra i amiga cocinitas em va passar la recepta i jo l'he 'tunejat'.



Ingredients
  • 125 ml de llet
  • 75 g de farina
  • 60g de mantega
  • 3 ous
  • sal
  • anís sec
  • sucre
  • ratlladura de llimona
  • un polsim de canyella
  • oli d'oliva
Manos a la obra
 
Posar la llet i la mantega en un cassó al foc amb un pèssic de sal, la ratlladura de llimona i el polsim de canyella . Quan la llet bulli i la mantega s'hagi fos, afegir d'un sol cop la farina tamisada i deixar coure, sense parar de remenar, fins que aquesta massa es separi de las parets del cassó.
Fora del foc afegir un ou i remenar fins que quedi homogeni. Afegir-hi els tres ous amb la mateixa operació, d'un en un. Quan la massa estigui homogènia afegir un rajolí d'anís i remenar... en aquest punt el braç ja estarà cansat però ànims!!!
Ara només queda omplir la màniga pastissera o bé una bossa de plàstic (jo com encara estic en fase aprenent faig servir aquesta última fent un tall a la punta i un nus al extrem superior) i fregir petites porcions de pasta en abundant oli calent. Els bunyols creixen així que les porcions no han de ser massa grans, i en principi i segons el mite ells sols es donen la volta, però jo els vaig ajudar en alguns casos... quan estiguin rossos cal treure'ls i escorre'ls una mica amb paper de cuina en un plat.
Quan estiguin encara calents arrebossar-los amb sucre i ja està!!
 
Proveu-ho que val la pena!gon profit, bons aliments i salut!Sitos

22 d’abr. 2011

Segon curs Sita japones

Holas!!

ja fa dies que volia penjar això però una cosa per l'altra i la casa sense escombrar... resulta que el 20 de març vam complir amb una trobada que feia molt que ens voltava pel caparró els Miñana amb part dels Giménez cosins segons per línia consanguínia ens vam arrejuntar per cuinar i menjar japonès.



El ritual va començar dissabte amb les compres oportunes per Gràcia amb mercat i esmorzar inclòs de femines ple de purpurina i va acabar el diumenge amb participació multitudinària (també conten els criticons que ens rondaven) quatre hores cuinant i un menú més que variat:
  • pollo teriyaki
  • sushi/makis de salmó i tonyina
  • tartar de salmó
  • tataki de tonyina amb advocat
  • fideos yakisoba
  • gyoza
  • pastís de pastanaga
crec que no em deixo res... ens vam posar les botes perquè tot va quedar prou bé!!i el millor (encara que soni fifi..) la companyiaaa!!

Esperem repetir amb dinarets temàtics, y que vengan muchos más!!

Gon profit, salut i bons aliments!sitos

17 d’abr. 2011

el meravellós reaprofitament:Oda a les croquetes

Holas!

els/les que em coneguin una mica sabran que tinc una feblesa especial per les croquetes, de tots colors i mides, m'encanten i tot i que encara no tinc el títol de la millor croquetaire del món (ostentat per la meva tieta) m'encanta provar combinacions noves i és un recurs al que no deixo de recórrer sempre que hi ha algun aprofitable rondant per la nevera, aquest va ser el cas: croquetes de pollastre amb crema de carxofes i parmesà.




Ingredients
  • Pollastre (en aquest cas jo tenia pit de pollo rondant per la nevera que en breu voldria anar a pastar solet)
  • Mitja ceba tendra
  • 2 cullerades de farina
  • mig litre de llet
  • una tassa de crema de carxofes i patata (que també tenia a la nevera mantenint converses amb el pollastre)
  • 2 cullerades petites de parmesà en pols
  • sal, pebre i un polsim de nou moscada
  • 1 ou
  • pa ratllat

Manos a la obra

Com no tenia massa temps vaig optar per la recepta ràpida i pràctica del totjunt, així que primer vaig tallar els pits de pollastre ben petitets (volia algo de tropezones així que res de triturar) i el vaig posar a la paella (en el meu cas al totpoderós wok) amb una mica d'oli per a que es daurés, quan va anar agafant color vaig ratllar la ceba i cap endins que hi falta gent posant al punt de sal.
Quan el polloceba està ja dauradet vaig posar les dues cullerades de farina remenant per a que agafés una mica de color però sense cremar-se!!un parell o 6 de voltes i afegim la llet sense deixar de remenar, durant gairabé uns 15 minuts corregint de sal i incloent el pebre i una mica de nou moscada.
Quan la beixamel ja estava consistent vaig afegir la crema de carxofa i patata (en un altre post ja indicaré com la vaig fer, molt senzilleta, però sinó en teniu podeu afegir des de crema de coliflor a puré de patates o verduretes) i a continuar remenant ritmosament i fent bola. Un parell de minuts més tard s'inclou el formatge i es manté al foc fins que tot estigui ben juntet i barrejat.
Un cop fet això només cal que guardem la massa tapada a la nevera por lu menos 6 horetes.
Passat el temps, escalfem oli abundant en una paella i mentre anem fent les croquetes segons la mida que vulguem, jo sóc partidària de fer-les grans.. herència familiar, i fetes les boletes les passem per l'ou batut i el pa ratllat i a fregir fins que quedin rosses com la barbie.
Les escorrem en paper de cuina i a menjar vigilant de no cremar-nos!

Si algú vol incloure la seva recepta pròpia com sempre serà benvinguda i benaventurada..

Bon profit, salut i bons aliments!sitos

11 d’abr. 2011

panxa xunga

Hola!
la famosa i odiada gastroenteritis em va fer una visita la setmana passada i vaig haver de fer tota la setmana DIETA TOVA... abans el meu caparró associava aquesta prescripció a arròs rebullit i insípid.
Aquest avorrit conglomerat va envair les meves minimengades durant 2 dies, però passat el maremoto vaig decidir anar innovant sense perdre de vista els ingredients principals: arròs, patata, peix blanc, pollastre, pastanaga i ceba, ni el tipus de cocció: bullit o planxa.
La primera innovació va venir per inspiració de: http://blogs.elpais.com/el-comidista/2010/09/sopa-de-arroz-para-enfermos.html aquest blog és un dels meus prefes i aquesta recepta refresca molt.
A partir d'aquí van venir les receptes amb el meu gran amic Lekué que permet cuinar sense oli, us en poso una per si us inspira en els vostres mal de panxa però seria xulo si algú compartís els seus remeis... així que ja sabeu a compartir que és infinitiu!

Lluç al Lekué



Ingredients
  • Lluç (jo vaig posar 2 rodanxes)
  • Mitja llimona
  • Mitja Ceba tendra
  • Sal
Manos a la obra

Tallar tres rodanxes de llimona i posar al fons del recipient, a sobre distribuïm el lluç lleugerament salat i coronem amb ceba trinxada. Només unes gotes d'oli i tanquem bé el Lekué. Uns 5 minuts al micro a màxima potència i... llest!!més fàcil impossible!

Apa doncs gon profit i pocs mals de panxa!Salut!sitos

2 d’abr. 2011

Sibar

holas!
ahir vam anar a sopar a un lloc del que havia sentit a parlar moltíssiiim i que tenia pendent... així doncs compte saldat amb el SIBAR!!!ara em quedarà el de Manresa...

http://sibarrestaurant.com/

Em va encantar, el lloc, el menjar i la companyia i tot al mig de Barcelona, sembla mentida que encara quedin raconets així però és qüestió de trobar-los:



Com érem colla els amfitrions van fer un menú per picar una mica de tot, i jo com tinc la petitagran mania de tastar de tot i de tothom vaig gaudir de lo lindo. Molt muy recomenable el tataki de tonyina, la brandada de bacallà amb mel, el pernilet, la lassanya de ceps i unes sorprenents botifarres farcides de formatge! Tot sense perdre de vista el vi i amb una bona carta de postres a un preu totalment assequible per productes de gran qualitat.

Així que ja ho sabeu si voleu fugir de la ciutat sense sortir-hi aquest raconet és una bona oportunitat, jo hi tornaré!

Gon profit, salut i bon solet!sitos